Hoy retomamos las firmas invitadas (ya sabéis, el modo de postear algo con el mínimo esfuerzo). Esta vez es el turno de Ivan Ferré (¡avísame si tu apellido no se escribe con la tilde!), escritor de
Darreres Famoses Paraules,
bloc de carácter personal, que no por ello le resta interés. Calificaría a Ivan como un tio renacentista, se nota que sabe de lo que habla y habla de muchas cosas... Dejo ya la cháchara, que el propósito de hoy es hacer lo mínimo e imprescindible.
Por cierto, el post es
en català ;)
Com que belchi ha informat sobre restaurants, jo ara comentaré algun dels meus llocs preferits on, encara que també es pot menjar, pots anar a esmorzar, fer un té o un café, berenar i, sobretot, compartir el temps amb algun amic i una bona xerrada.
Els primers que em venen al cap tenen connotacions culturals, i us prometo que no vull anar de pedant. El Museu del Tèxtil i la Indumentària té un excel·lent café-bar on, més a l'estiu que a l'hivern, es pot passar una estona molt agradable. L'entorn arquitectònic és encantador i l'atmosfera molt reposada.
El mateix es pot afirmar del Museu Frederic Marés, però augmentant el grau: a l'hivern el bar que hi ha al pati central directament tanca, i a l'estiu és un oasi enmig de la gran ciutat. L'únic inconvenient és que les cadires metàliques són una mica incòmodes.
Laie és sense cap mena de dubte un dels locals emblemàtics d'una certa Barcelona. La llibreria-cafè-restaurant porta ja vint anys sent un lloc on anar a aprofitar el temps per a parlar, llegir, pensar i observar. A més, darrerament han millorat molt la carta de menjar, tot i que jo sempre enyoraré aquell patí interior que tenien ara ja fa vint anys.
Hi ha gent que prefereix anar als Starbucks. Jo els trobo caríssims, sense que el producte sigui res de l'altre món, però reconec que això de poder estar hores i hores llegint o fent servir la xarxa wi-fi està molt bé.
Gràcia n'està plena de cafès i llocs on practicar el plaer de la tertúlia. La Teteria Jazmín que hi ha al costat de la Plaça del Sol és adient a la nit (obre de dia?) si vas ben acompanyat. Woody és una opció quan no vols estar a l'aire lliure, tot i que els cocktails han perdut molt respecte de fa anys. El Salambó és probablement el cafè més xic del barri, gràcies a la seva privilegiada ubicació al costat del Verdi Park, però acostuma a estar ple de gom a gom. Jo sóc addicte de molts anys a La Cafetera, a la Plaça de la Virreina. El Cine, al carrer Torrent de l'Olla, el Monty a Riera de Sant Miquel, on podeu gaudir d'alguna exposició fotogràfica ... me'n deixo un munt.
Si tornem cap el centre, al costat mateix de la Plaça Sant Jaume podeu anar a El Ascensor, al carrer Bellafila, tot i que sovint la música és més animada i està massa alta com per poder portar la conversa a un volum normal. També podeu anar al Salteiro, al carrer Sant Domènec del Call i que cau just enfront de La Vinateria del Call. Alguna nit podeu tenir la sort de gaudir d'un concert espontani i improvisat a càrrec d'algun músic client del local.
Però si hi ha un barri on l'oferta de cafès de tota la vida és gran, hem de parlar de Sants. La carretera de Sants és plena de cafès, granges, fleques i forns de pa i bars de barri de tota la vida on parar a esmorzar o berenar, xerrar amb els amics o llegir el diari. No n'hi ha cap que destaqui per la decoració, la ubicació o un ambient modern, però tots tenen un cert encant familiar, d'allò proper on et sents a gust amb molt poc.
Tots llocs petits i amb algun encant, que es beneficien de que, encara que són ben coneguts, no són llocs massa concorreguts. Exactament com el meu favorit, el bar d'un centre cívic, que té un pati preciós i una clientela minsa excepte a l'hora de dinar, quan es beneficia de que el voltant està ple d'oficines, tot i que altres bars millor situats que s'emporten la majoria de la gent, especialment els d'un gran centre comercial que hi ha a escassos dos-cents metres. És al barri de Les Corts, però com que m'agrada que continui sent com és, íntim i acollidor, ja us he donat prou pistes.
Salut i sort,
Ivan.
Moltes gràcies Ivan!
P.D.: ¿Quieres releer las dos firmas invitadas anteriores? La de Gina y la de Jordi Abad...
Etiquetas: invitados
Hoy leo sobre una exposición de fotografía que me parece muy interesante, de un artista que no conocía: Andrés Serrano.
